1) Introducció
La civilització grega va néixer a les costes de la Península Balcànica i a les illes del mar Egeu, i es va estendre per una bona part del litoral mediterrani.
Els grecs es varen organitzar en petites ciutats independents unides per una mateixa llengua i una mateixa religió: les polis.
Al segle V a.C., a la ciutat d’Atenes es va imposar un nou sistema polític: la democràcia.
Totes les polis gregues estaven unides per uns llaços culturals indestructibles: una mateixa llengua i una mateixa religió. Amb Alexandre el Gran la cultura grega es va expandir cap a l’Orient
Els grecs tenien una cultura que els agermanava: parlaven una mateixa llengua i feien servir un alfabet comú per escriure-la.
També practicaven una mateixa religió i adoraven els mateixos déus.
Per això els grecs tenien molts de lligams en comú que feien que se sentissin membres d’una mateixa civilització: l’Hèl·lade.
2) Les Polis
El món grec s’organitzava en petites ciutats-Estat independents, anomenades polis. Cada polis tenia les seves lleis, la seva moneda, el seu exèrcit i el seu govern. La ciutat tenia dues parts ben diferenciades:
La part baixa on hi havia els habitatges, les botigues i els edificis públics, situats al voltant d’una gran plaça (àgora).
La part alta (o acròpolis) on hi havia els edificis religiosos principals, i que servia de refugi a la població en cas de perill.
3) L'expansió grega
Navegant amb embarcacions lleugeres, els grecs varen recórrer les costes a la recerca de llocs adequats per establir-s’hi, dels quals poguessin extreure productes i on també poguessin comerciar amb els indígenes.
Les noves polis (colònies), encara que eren independents de la ciutat d’origen (metròpoli), hi mantenien lligams comercials i culturals estrets.
Al Mediterrani, les zones més importants d’assentament varen ser: el sud d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), Massàlia (Marsella) i Empòrion (Empúries).
Al segle VII a.C., els grecs també varen fundar colònies a la Península Ibèrica: Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion i Mainake.
Els grecs varen establir un comerç pròsper amb els pobles indígenes de la zona (tartessis, ibers).
Els contactes amb els grecs varen comportar grans avenços per als pobles peninsulars: difusió de nous conreus, coneixement de tècniques noves, introducció de l’ús de la moneda i de l’escriptura.
4) La democràcia atenenca
L’Assemblea de ciutadans (Ekklesía) s’aplegava per votar les lleis, controlar els pressuposts, declarar la guerra i elegir magistrats.
Els magistrats eren ciutadans elegits per l’Assemblea que s’ocupaven dels afers públics: els estrategs, els arconts…
Els tribunals populars (Heliea) impartien justícia.
La democràcia atenesa era molt limitada, perquè només podien participar en els afers públics els ciutadans.
Eren ciutadans tots els homes lliures, majors d’edat, nascuts de pare ciutadà i mare atenesa.
Els ciutadans tenien dret a participar en la vida política i a estar protegits per la llei; estaven obligats a formar part de l’exèrcit i a pagar imposts.
Els ciutadans eren una minoria. Ni les dones, ni els estrangers (metecs), ni els esclaus no tenien drets civils.
5) Atenes domina Grècia
La victòria sobre els perses va donar a Atenes un paper dominant sobre les altres ciutats gregues, les quals varen formar la Lliga de Delos, associació dirigida per Atenes.
Quan unes quantes polis, cansades del domini abusiu d’Atenes, varen voler abandonar l’aliança, aquesta ho va impedir per la força.
A més, va traslladar el tresor de la Lliga a la ciutat d’Atenes i va obligar les altres polis a pagar un tribut nou; la Lliga s’havia convertit en un Imperi atenès.
El domini atenès es va allargar fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes es va enfrontar a altres ciutats gregues (Corint, Esparta, etc.).
Mig segle més tard, quasi totes les polis varen caure sota el domini d’un rei de Macedònia anomenat Filip.
L’Acròpolis era un turó on es varen instal·lar els primers atenesos i al voltant del qual es va aixecar la primitiva ciutat d’Atenes.
Després de l’incendi d’Atenes pels perses, els atenesos varen reconstruir la ciutat, i varen convertir l’Acròpolis en un centre religiós.
Grans artistes (Ictinos i Fídies, entre d’altres) varen participar en el projecte de reconstrucció.
6) Imperi d'Alexandre el Gran
El rei Filip II, aprofitant l’enfrontament entre les ciutats gregues (guerres del Peloponès) es va llançar a la conquesta de Grècia amb un potent exèrcit (falanges).
Cap a l’any 338 a.C. va aconseguir el domini de tot Grècia.
El fill de Filip, Alexandre (que va ser anomenat el Gran) el va succeir l’any 336 a.C
Alexandre va aconseguir unificar el conjunt de ciutats gregues per conduir-les a la conquesta de l’Imperi Persa.
Alexandre, al capdavant del seu exèrcit, no tan sols va dominar els perses, sinó que va arribar als confins del món oriental (Índia).
El somni d’Alexandre anava més enllà de la conquesta militar. Volia crear un únic imperi amb una base cultural grega, però on cada territori conservàs les seves formes socials i polítiques.
Després de la mort d’Alexandre, el seu immens imperi es va dividir en regnes: Egipte, Macedònia, Mesopotàmia, etc.
Són el que anomenam regnes hel·lenístics.
Alexandria era una ciutat de planta grega, plena de temples i de monuments. El seu far enorme, la seva impressionant biblioteca i el seu port la varen convertir en la ciutat més gran del món grec.
No hay comentarios:
Publicar un comentario