1) Introducció
El Sol és un estel mitjà situat en un extrem de la galàxia anomenada Via Làctia.
La nostra galàxia és formada per milions d’estels (com el Sol) que tenen llum pròpia, i planetes i satèl·lits que giren al seu voltant.
L’Univers, format per milions de galàxies, és el conjunt de tots els cossos celests i de l’espai que els conté.
La Terra forma part del sistema solar que està integrat pel Sol i els estels que giren al seu voltant.
El Big Bang
L'explosió d'una partícula d'energia fou seguida d'un procés d'expansió de l'Univers que va donar lloc a l'espai i al temps
2) La Terra, un planeta del sistema solar
La Terra forma un sistema dinàmic en el qual hi ha quatre elements que es relacionen i s’influeixen mútuament: l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera i la biosfera. La Terra és un planeta del Sistema Solar.
El Sol és un estel d’una galàxia anomenada Via Làctia.
La Via Làctia és una de les moltes galàxies que hi ha a l’Univers.
El Sistema Solar està format per vuit planetes principals, tres planetes nans i molts de cossos celestes.
Els planetes són astres que giren al voltant del Sol i que no tenen llum pròpia.
Els satèl·lits són astres que giren al voltant de certs planetes.
Els planetes i els satèl·lits tenen dos moviments: un de rotació i un altre de translació.
Segons la distància respecte del Sol, els planetes es divideixen en: planetes interiors i planetes exteriors.
Moviment de translació
La Terra gira el voltant del Sol seguint una òrbita quasi circular i tarda una mica més d'un any en recórrer-la (365 dies, 6 hores i 9 minuts)
A causa de la inclinació de l'eix terrestre, la incidència dels raigs solars sobre la Terra va variant, provocant les estacions de l'any
Moviment de rotació
La Terra gira sobre si mateixa, al voltant del seu eix, en sentit contrari a les agulles del rellotge (d'oest a est). Tarda quasi unes 24 hores a fer la volta completa.
Aquest moviment explica els dies i les nits
A causa del moviment de rotació de la Terra, es fa clar primer als llocs situats cap a l’est.
A Espanya es fa clar abans a les Illes Balears que a Madrid o a Galícia. Com que el problema de l’horari era comú arreu del món, es va acordar dividir la Terra en 24 fusos horaris. Així, tots els llocs situats en un mateix fus o zona horària tenen la mateixa hora.
La Terra vista des de l’espai té un color blavós a causa de l’abundància d’oxigen que hi ha a l’atmosfera.
La Terra no és una esfera perfecta, perquè està lleugerament aplatada pels pols (geoide).
Si el nostre planeta es tallàs per l’equador, quedaria dividit en dos hemisferis iguals: l’hemisferi nord (o continental) i l’hemisferi sud (o marítim).
La superfície total de la Terra és de 510 000 000 km2, aproximadament 1000 vegades la superfície d’Espanya.
Les coordenades geogràfiques
Per poder localitzar qualsevol punt de la Terra, els cartògrafs varen idear les coordenades geogràfiques. Es tracta d'unes línies imaginàries (meridians i paral·lels) que es tracen damunt la Terra per localitzar un punt exacte sobre la superfície terrestre.
Els paral·lels són línies imaginàries que envolten la Terra i que són paral·lels a l'equador
Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol
4) Representació de la Terra
Antigament la realització de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixava a partir d’observacions sobre el terreny.
Actualment els mapes es fan a partir de fotografies aèries i d’imatges obtengudes per satèl·lits artificials. Aquestes tècniques cartogràfiques permeten representar exactament la superfície de la Terra. Els mapes tenen nombrosos usos; un pot ser per orientar-nos.
La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi; però no és possible disposar d’un globus terraqüi que permeti estudiar detalladament una part de la Terra.
Per això els cartògrafs varen idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes.
Com que projectar de manera exacta una superfície esfèrica damunt una superfície plana és impossible, s’han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques: cilíndrica, cònica i plana o zenital.
No existeixen projeccions cartogràfiques perfectes, totes tenen avantatges i inconvenients. Per tant, és important saber quines dades o quina informació volem conèixer o aprendre per seleccionar adequadament el tipus de mapa amb la projecció corresponent.
Habitualment els mapes que consultam s'han elaborat amb la projecció centrada en el nostre territori. Per exemple, el mapa de Mercator és eurocèntric ja que situa Europa al centre del món
Projecció cilíndrica
Dibuixa els meridians i els paral·lels de l'esfera sobre un cilindre tangent a l'equador Els meridians i paral·lels es tallen formant angles rectes. Aquests mapes mostren poca deformació a les zones equatorials, però les zones polars presenten molta deformació
Projecció cònica
Consisteix a dur cada punt de l'esfera terrestre sobre un con tangent imaginari en un paral·lel determinat. Els meridians són línies que convergeixen en el pol i els paral·lels, arcs de cercles concèntrics que tenen el pol com a centre. Les deformacions són mínimes en el paral·lel de contacte, però augmenten a mesura que ens allunyam
Projecció plana (o zenital)
Consisteix en projectar els meridians i paral·lels damunt un pla tangent al pol. Els paral·lels apareixen com a cercles concèntrics i els meridians són els radis d'aquests cercles
Mapes
En general, els geògrafs treballen amb dos tipus de mapes: els topogràfics i els temàtics.
Els mapes topogràfics inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per fer altres mapes.
Els mapes temàtics reflecteixen un aspecte concret de la realitat: el clima, la vegetació, la població, els recursos econòmics…
Cada element representat al mapa és indicat per mitjà d’un símbol o d’un color. Aquests símbols s’anomenen signes convencionals.
A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el seu significat.
Els signes convencionals utilitzats als mapes temàtics acostumen a ser: trames de colors, línies, punts, cercles…, que poden ser de mides i gruixos diversos.
Llegir un mapa és aprendre a localitzar-hi i a interpretar-hi la informació que hi ha representada.
Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional.
Per llegir un mapa s’han de seguir uns certs passos: tenir en compte l’escala cartogràfica, entendre la llegenda i, quan sigui possible, confrontar la informació amb altres mapes, fotografies, texts, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario