1) Introducció
Al nostre planeta les terres es troben repartides en diverses masses de terra o continents.
Habitualment dividim la Terra en sis continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i Antàrtida.
La superfície dels continents presenta relleus molt variats com planes, altiplans, serralades, valls i depressions.
Els oceans banyen els continents i en modelen les costes amb espadats, platges…
Enmig d’aquestes grans masses d’aigua sorgeixen els arxipèlags amb les seves illes.
2) L'estructura de la Terra
La Terra és una gran esfera lleugerament aplatada als pols que es divideix en tres grans zones concèntriques.
La part més interna és el nucli i representa un 15% del volum total del planeta.
Al seu voltant hi ha el mantell, que representa un 84% del volum de la Terra.
La capa externa és l’escorça, que amb prou feines representa l’1% del total del planeta. L’escorça, juntament amb la part superior del mantell, rep el nom de litosfera.
L’escorça terrestre té una amplada molt desigual.
L’escorça terrestre no és llisa, sinó que forma muntanyes, valls, depressions i planes que configuren el relleu de la Terra.
El relleu de la Terra, encara que pareix estable, canvia a causa de l’acció dels agents interns i externs.
Els relleus es transformen lentament per l’acció de l’aigua, del vent i també per l’acció humana.
L'escorça no és llisa, ja que tant en els continents com en el fons dels oceans forma muntanyes, valls, depressions i planúries, i configura el relleu terrestre. Per exemple, l'Everest (8.848 m) a l'Himalaia és el cim més alt de la Terra. I la fossa de les Mariannes (11.022 m.) a l'Oceà Pacífic és el lloc més profund de l'escorça terrestre
Deriva dels continents
Segons la teoria de la deriva dels continents, l’escorça de la Terra estava formada per un únic continent, anomenat Pangea, que surava damunt del mantell.
El moviment de rotació de la Terra va rompre aquest únic continent i va donar lloc a les anomenades plaques tectòniques.
Malgrat els moviments lents, quan dues plaques xoquen una es pot elevar i formar grans serralades, mentre que l’altra s’enfonsa fins a crear fosses marines profundes.
Els punts de contacte entre dues plaques són àrees de gran inestabilitat, que es manifesta en forma de terratrèmols i volcans.
3) Els agents de formació del relleu
Agents interns
Terratrèmol:
Les forces internes de la Terra, o agents interns, provoquen els terratrèmols i els volcans.
Els terratrèmols són sacsejades que s’originen a l’interior de la Terra i que es propaguen en forma d’ones sísmiques.
L'escala més coneguda i utilitzada per mesurar la força d'un terratrèmol és l'escala de Richter, que assigna un nombre decimal per expressar l'energia que allibera un terratrèmol
Tsunami
Quan un terratrèmol té lloc al fons de la mar s'anomena sisme submarí. Aleshores es pot produir un tsunami o onada gegant, ja que l'energia produïda mou l'aigua amb una gran força. Si arriben a la costa poden provocar inundacions de conseqüències catastròfiques.
Volcà
Els volcans són profundes esquerdes a l’escorça terrestre per les quals puja el magma. Aquest magma pot sortir a l’exterior en forma d’erupció volcànica.
En les erupcions volcàniques s’expulsen gasos, cendres, pedres i lava incandescent. Aquests materials, en contacte amb l’aire, es refreden i formen els anomenats cons volcànics.
En les erupcions volcàniques s’expulsen gasos, cendres, pedres i lava incandescent. Aquests materials, en contacte amb l’aire, es refreden i formen els anomenats cons volcànics.
Agents externs
Les formes del relleu també són el resultat dels agents externs: aigua, vent, vegetació…
L’aigua, principal agent modelador del relleu, pot actuar intensament i de maneres diverses: l’aigua de pluja, l’aigua gelada, les onades, els corrents marins...
El vent desgasta les roques i les erosiona.
Les rels de plantes i arbres poden ajudar a rompre les roques, però també a fixar el sòl dels vessants de les muntanyes.
L'acció de l'ésser humà modifica el relleu. La progressiva ocupació del sòl i ocupació amb la construcció d'equipaments, infraestructures,... transformen la fisonomia del paisatge.
4) Les formes del relleu de la Terra
La superfície dels continents no és llisa ni uniforme, sinó que té diverses formes de relleu:
Muntanyes
Planes
Altiplans
Valls
Les aigües ocupen tres quartes parts de la superfície terrestre i formen tres grans oceans: el Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic.
Diversos sectors dels oceans situats al costat de les costes s’anomenen mars (com el Carib o l’Adriàtic).
Als oceans i als mars emergeixen certes porcions de terra envoltades per aigua que s’anomenen illes, i quan s’agrupen formen arxipèlags
El relleu d'Europa
Europa és un continent relativament petit.
Europa és una gran península del continent euroasiàtic, envoltada de diversos oceans i mars.
Excepte la Gran Plana Europea, la resta del continent està molt compartimentada, amb serralades joves, serralades antigues i valls amples .
Al relleu d’Europa hi destaquen tres grans conjunts: la Gran Plana Europea, altiplans i massissos muntanyosos antics i cadenes de muntanyes joves.
El relleu de la península Ibèrica
La Península Ibèrica és situada a l’extrem sud-occidental d’Europa.
El relleu peninsular es caracteritza per l’elevada altitud mitjana.
Pel que fa al relleu dels arxipèlags, el de les illes Balears és molt semblant al de la Península; en canvi, el de les illes Canàries és molt accidentat i d’origen volcànic.
El relleu de les Illes Balears
Les Illes Balaears es troben al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Tenen una extensió de 5014 km2 i formen un territori que s’estructura en cinc illes majors -Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera- i més d’un centenar i mig d’illes menors.
Les illes s’agrupen en dos subconjunts; l’un és format per les illes de Mallorca i Menorca, i els illots de Cabrera i Dragonera. L’altre subconjunt, situat cap a ponent, forma les Pitiüses, nom que vol dir terra de pins.
El relleu de les Balears és una prolongació de les serralades Bètiques.
Però, tot i això, les illes són diferents pel que fa al relleu. Mallorca i Eivissa són muntanyoses, mentre que a Menorca i Formentera hi predominen les terres planes.
Pel que fa a la costa, a les Balears predomina la costa alta amb penya-segats damunt la costa baixa, que pot ser de roca o d’arena, on de vegades trobam zones d’albufera i aiguamolls.
En general, les costes altes les trobam al nord i a l’oest de les illes, i les costes baixes, a les zones més meridionals.
Serra de Tramuntana
Cap de Formentor
