ROMA: MONARQUIA, REPÚBLICA I IMPERI
1) Introducció
La civilització romana va néixer a la península Itàlia. Així doncs, ocupa una posició estratègica entre el Mediterrani oriental i occidental. En el segle VIII a.C. aquest territori estava habitat per diversos pobles: celtes, ligurs, etruscs, llatins,...
El 753 a.C. es va fundar Roma, quan algunes tribus es van instal·lar als set turons propers a la desembocadura del riu Tíber. Amb la fundació de la ciutat s'inicia una història que durarà més de dotze segles, en la que podem distingir tres etapes:
- Monarquia (753-509 a.C.). Governada per una monarquia en què el rei tenia els màxims poders (administrava justícia, dirigia l'exèrcit i era el summe sacerdot).
- República (509-27 a.C.). Disconformes amb la política autoritària de la monarquia les famílies aristòcrates amb el suport del poble varen fer caure l'últim rei etrusc (Tarquini el Superb) i van esdevenir en república amb tres institucions fonamentals: Senat, magistrats i comicis.
- Imperi (27 a.C. - 476 d.C.). Després de la mort del Cèsar, Octavi venç en una guerra civil i instaura l'Imperi com a nou sistema de govern
Roma va conquerir múltiples territoris de la conca del Mediterrani i es va convertir en el més poderós d'Occident. A partir del segle III va entrar en crisi i el 476 desapareix el seu imperi Occidental.
Resumir la història de Roma és molt complicat, però no impossible. Mirau amb atenció els següents vídeos:
-
L'imperi romà en 10 minuts
- Grans civilitzacions (artehistoria)
2) Fundació de Roma
La ciutat de Roma fou el centre i origen de la civilització romana, que més tard s'expandirà per nombrosos territoris i dominarà durant segles tota la conca del Mar Mediterrani (conegut com Mare Nostrum).
A partir de l'arqueologia i història tenim dades sobre l'origen de la ciutat de Roma, però els romans van voler donar un orígen mític al seu naixement. D'aquí sorgeix la mitologia que confereix la fundació de Roma a dos bessons, alimentats per una lloba.
En aquesta infografia podeu trobar algunes curiositats de la ciutat de Roma:
3) Expansió territorial
La República va dur a terme una gran expansió territorial en diferents fases
- Entre els anys 500-264 a.C. va conquerir la península Itàlica
- Entre els anys 264-60 a.C. va aconseguir el control de la Mediterrània occidental
- Entre els anys 60 a.C. i 14 d.C. van conquerir Grècia, Gàl·lia, la Mediterrània oriental i zones d'Europa central
4) Control del territori
Per governar un territori tan immens era necessària una administració que fes complir les ordres de l'emperador, recaptés imposts, ...
El territori es va organitzar en províncies, dirigides per un governador ajudat per funcionaris, que eren els encarregats de recaptar els imposts necessaris per mantenir l'Estat romà.
Un dels elements essencials per vertebrar un territori tan gran van ser les calçades (
vídeo). Aquestes unien les grans ciutats entre si i permetien un ràpid desplaçament de l'exèrcit en cas de necessitat.
5) Guerres Púniques
Les guerres entre Roma i Cartago pel domini de la Mediterrània occidental, conegudes com a Guerres Púniques, varen ser l'origen de l'ocupació romana de la península Ibèrica.
Cartago a l'inici del segle III aC. era una gran potència marítima i controlava bona part de la Mediterrània. Això va provocar que topes amb l'expansió romana. Les dues van rivalitzar pel control de les terres de la conca Mediterrània.
La primera guerra púnica (264-241 a.C.) es va produir pel control de Sicília. Finalment els cartaginesos varen entregar l'illa als romans.
Davant aquesta situació els cartaginesos posen l'ull sobre la península ibèrica, que disposava d'amplis recursos (metalls, soldats,...).
La segona guerra púnica es va desenvolupar entre el 218-202 a.C. El general cartaginès Anníbal va planejar la conquesta de Roma. Va arribar a conquerir amplis territoris de la península Itàlica. Els romans van anar cap a la península Ibèrica, conquerint el territori i després atacant Cartago. Anníbal va anar a defensar-la però va ser derrotat a la batalla de Zama, que va suposar el final de Cartago com a potència militar.
La tercera guerra púnica (149-146 a.C.) la van començar els romans per por a que Cartago resorgís. Els romans van arrasar Cartago.
6) Ciutats i habitants
A la societat romana la majoria d'homes eren lliures i gaudien de la ciutadania romana des del segle III d.C. Tenien drets polítics i estaven protegits per les lleis. No obstant existien grans diferències de fortuna.
La societat durant l'imperi
Tot i les desigualtats la societat romana era oberta i permetia l'ascens social. Els plebeus enriquits podien arribar a nobles.
Per saber-ne més : recurs educaixa
La societat romana era profundament urbana. Les ciutats (urbs) eren el centre econòmic i el lloc de residència de les autoritats i administració.
Al llarg de l'imperi es varen fundar moltes ciutats, d'una estructura similar. Les ciutats estaven protegides per muralles i tenien una plaça (fòrum) que era el centre de la vida política i religiosa.
Les famílies adinerades habitaven en cases individuals, anomenades domus. Mentre que la població amb menys recursos vivia en pisos (l'edifici de pisos romà rebia el nom d'insula)
7) El govern de la república
L'any 509 a.C. les famílies aristocràtiques disconformes amb l'autoritarisme de la Monarquia varen fer caure el rei etrusc i Roma es va convertir en una República.
El terme República prové de res publica ("afers públics" en llatí). Significa que la política ja no pertanyia a un rei, sinó al poble i al Senat de Roma. La sigla SPQR: el Senat i el poble romà era el lema de la república.
Durant la república hi havia tres institucions fonamentals:
- Senat. Havia de ser consultat en tots els afers i disposava de les finances.
- Magistrats. S'encarregaven del govern i exercien el seu poder en nom del Senat i del poble de Roma, que els escollia
- Comicis. Eren assemblees formades per ciutadans que es reunien per votar les lleis i escollir els magistrats
Els patricis controlaven el govern de la República. Aquests eren una minoria de famílies aristocràtiques, que elaboraven i coneixien les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics. Així doncs el funcionament era més una oligarquia que una democràcia.
Els plebeus no tenien drets polítics, tot i pagar els imposts i formar part de l'exèrcit. Les dones i els estrangers tampoc tenien drets.
Aquestes diferències econòmiques i socials van ser motiu de revoltes i protestes. Una d'elles, la revolta dirigida pels germans Grac (133 a.C.) cercava un repartiment més equitatiu de la riquesa. Davant aquestes protestes els caps militars van anar adquirint el poder atorgat pel Senat i magistrats. Això amb el temps va donar lloc a guerres civils
8) Fi de l'imperi
A partir del segle III d.C. Roma va entrar en crisi. Les fronteres es varen tornar insegures pels atacs dels pobles germànics. A aquests problemes es van sumar els econòmics: la maca d'esclaus en acabar les seves conquestes va provocar una disminució de la producció agrícola i minera; i cada cop era més complicat recaptar imposts.
En un intent de facilitar la defensa de l'Imperi, l'any 395 d.C. l'emperador Teodosi va dividir límperi entre els seus dos fills (Arcadi i Honori): imperi romà d'Occident i imperi romà d'Orient.
L'imperi romà d'Occident, més pobre els emperadors no van ser capaços de salvar-lo. Així el 476 d.C. Odoacre, cap bàrbar, va destituir a Ròmul Augústul (un nin), que fou el darrer emperador romà d'Occident.
L'imperi romà d'Orient, conegut com a Bizanci, més ric i poblat, els emperadors foern capaços de salvaguardar-lo.
Causes de la caiguda de l'imperi Romà