1) Introducció
La Prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a l’aparició de l’escriptura (3500 a.C.).
No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana durant aquest període de temps tan llarg, només testimonis arqueològics.
Al Paleolític la humanitat vivia de la caça i la recol·lecció, i era nòmada; després, en el Neolític, va aprendre a domesticar animals i a cultivar la terra, i es va tornar sedentària
2) Primers primats
Fa uns sis milions d’anys diversos primats, a l’Àfrica, varen començar una lenta evolució per adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil.
No tenien grans qualitats físiques, però varen ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes.
Eren els primers homínids, que amb el pas del temps varen donar lloc a l’espècie humana
Font: Blog Sapiens.cat
3) Origen i evolució humana
Font: G i H, ed. Vicens vives (2016)
4) Les societats de caçadors - recol·lectors del Paleolític
L’aparició dels primers éssers humans marca el començament del primer període prehistòric: el Paleolític.
Durant aquest període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció.
Aquests grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint cercant menjar, refugi o fugint dels perills.
L’Homo erectus devia descobrir el foc, de manera casual, ara fa més d’1 500 000 anys.
Més endavant, els neandertals varen aprendre a fer foc per mitjà de diverses tècniques.
El domini del foc va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.
La fabricació d’instruments és un dels signes que diferencia l’espècie humana dels altres animals.
Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir-ne una vora tallant.
Més endavant varen fer servir sílex, amb el qual varen fabricar bifaços.
I amb el pas del temps, es varen fer servir nous materials com l’os o la banya, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors de fletxes...
Campament del Paleolític
Font: G i H, ed. Vicens vives (2016)
5) El Neolític
Fa uns 10 000 anys, en una zona de l’Orient Pròxim (coneguda com a Creixent Fèrtil), va començar la producció d’aliments.
Aquesta nova etapa de la història de la humanitat és coneguda amb el nom de Neolític.
L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals varen ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.
Les noves tasques agrícoles varen comportar la fabricació d’eines especialitzades: l’aixada, la falç, el molí de mà…
La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica.
També varen descobrir com s’elaboren teixits.
L’ús de pedres semiprecioses polides per elaborar joies va comportar el desenrotllament de la mineria.
Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir del VII mil·lenni a.C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa.
A més del Creixent Fèrtil, l’agricultura va sorgir de manera autònoma en altres zones del planeta:
La vall de l’Indus (Índia).
La vall de l‘Huang He (Xina).
La vall del Song Hong (Vietnam).
Els altiplans de Centreamèrica (Mèxic).
La serralada dels Andes (Perú).
Origen de l'agricultura i la seva difusió
Font: G i H, ed. Vicens vives (2016)
6) Edat dels metalls
El primer metall conegut va ser el coure (5000 a.C.), però era molt tou i les eines es deformaven molt de pressa.
De la mescla del coure amb l’estany se’n va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia substituir la pedra.
Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per fabricar armes i eines agrícoles.
Al principi, es va començar a treballar el metall en fred (coure).
Però la veritable metal·lúrgia va sorgir més endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja.
Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motles.
Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.
Com treballaven els metalls?
Font: G i H, ed. Vicens vives (2016)
La metal·lúrgia era una activitat que necessitava veritables especialistes.
A mesura que les societats es varen fer més riques, varen sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes…
La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi, és a dir, el comerç.
Paral·lelament es varen desenvolupar les primeres tècniques de navegació i es va inventar la roda.
Aquestes innovacions varen produir transformacions als poblats neolítics de l’Orient Pròxim.
La població va créixer i els poblats varen començar a tenir molts d’edificis i murades per defensar-se, i es varen convertir en veritables ciutats.
Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, varen sorgir grups socials diferenciats i certes persones varen començar a acumular riquesa i poder.
De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.
7) La prehistòria a la península Ibèrica
La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt antiga. A Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica.
Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien eines molt bastes.
Més endavant, la Península va estar poblada per neardertals, que vivien en coves i abrics, i varen començar a fabricar eines més especialitzades.
A l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, s’hi varen incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren les primeres mostres d’art.
Font: G i H, ed. Vicens vives (2016)
A la Península Ibèrica, molt rica en art rupestre, s’hi diferencien dues grans zones:
A la zona cantàbrica hi predomina la representació naturalista d’animals, normalment aïllats i de colors vius (cova d’Altamira, Cantàbria).
A la zona mediterrània o llevantina hi ha escenes de grup amb una tècnica més esquemàtica.
8) L'art rupestre.
Les primeres creences religioses
Les primeres creences religioses pareix que varen sorgir de la necessitat de donar una explicació a fenòmens que resultaven misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol.
Els éssers humans també varen intentar influir damunt els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.
El fet que els enterraments seguissin unes pautes determinades ens suggereix la possibilitat que existissin ritus funeraris.
Fa uns 30 000 anys, sobre les parets de les coves i dels abrics, els sapiens sapiens hi varen començar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caça...
Hi ha diverses explicacions sobre el significat d’aquestes pintures: rituals màgics propiciatoris de la caça, cerimònies…
Pintura de la cova de Lascaux (França)
La humanitat prehistòrica també ens ha deixat nombroses mostres d’art mobiliari.
Es tracta, principalment, de reproduccions d’animals, bastons gravats, penjolls d’os o d’ivori i petites escultures femenines (Venus paleolítiques).
Venus de Willendorf (Àustria)
No hay comentarios:
Publicar un comentario