1) Introducció
A partir del IV mil·lenni a.C. a la zona coneguda com a Creixent Fèrtil van sorgir dues grans civilitzacions: egípcia i la mesopotàmica.
Aquestes terres regades per grans rius: Tigris i Eufrates (Mesopotàmia) i Nil (Egipte) van disposar d'un augment important de la producció agrícola, estimulat l'intercanvi comercial i dinamitzant l'activitat econòmica en general.
Va ser en aquestes civilitzacions on es va desenvolupar l'escriptura i va iniciar-se la història.
2) Mesopotàmia
A Sumer, cap al IV mil·lenni a.C., varen sorgir les primeres ciutats-Estat: Ur, Uruk, Lagaix i Eridu.
La prosperitat agrícola i ramadera d’aquestes ciutats va permetre que una part de la població es dedicàs a altres tasques: varen néixer els comerciants i els artesans.
Els sacerdots controlaven les collites i el comerç, imposaven els tributs i garantien l’ordre.
El cap dels sacerdots tenia el poder religiós i polític de la ciutat.
Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopotàmia varen ser dominades successivament per diversos pobles, que varen crear grans imperis.
- Regne d’Accad (III mil·lenni a.C.).
- Imperi Babilònic (cap al 1800 a.C.).
- Imperi Assiri (cap al 1300 a.C.).
- Imperi Persa (segle VI a.C.).
3) Egipte
Vers el 3000 a.C. el rei Narmer va unificar el baix i alt Egiptei es va coronar faraó dels dos regnes. A partir d'aquell moment les dinasties es van anar succeint.
La situació geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges: el desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu.
A Egipte es distingeixen dues grans regions: el Baix Egipte, al delta del Nil, i l’Alt Egipte, una terra àrida on només és possible la vida a la zona regada pel riu Nil.
Des de començament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar les aigües i hi queda un llim negre que fertilitza els camps.
Per poder desenvolupar l’agricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu.
Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant, i així varen augmentar la producció agrícola.
El Nil es va convertir en la gran via de comunicació i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats, com Memfis o Tebes.
4) L'origen de l'escriptura
L’escriptura va sorgir a les ciutats mesopotàmiques cap al 3500 a.C.
Els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres, les collites, els imposts, etc., i varen començar a fer anotacions per dur la comptabilitat.
Els reis varen utilitzar sistemes d’escriptura per escriure ordres, fixar lleis i redactar codis.
També es varen començar a escriure texts literaris i religiosos
Els escribes també tenien una vida privilegiada, coneixien tots els secrets del càlcul i de la complexa escriptura egípcia.
5) El poder del faraó
L’organització de l’Estat egipci era dominada per un rei, el faraó, que tenia un poder absolut.
El faraó es basava en l’ordre, la justícia i la defensa contra els enemics. El seu poder es fonamentava en el control i la direcció de les obres de canalització i irrigació de les terres.
Per governar un territori tan extens, el faraó necessitava servidors fidels i eficaços.
Els governadors, que, al seu torn, controlaven nombrosos funcionaris, feien complir les ordres del faraó.
L’altre gran pilar del poder del faraó era l’exèrcit, del qual era cap suprem.
6) Religió egípcia
La religió egípcia era politeista, és a dir, adoraven molts de déus.
El déu més popular era Ra, déu del sol, al qual es va afegir Ammó, déu de Tebes.
Fora del culte oficial, la gent adorava divinitats familiars i locals; eren molt supersticiosos i es protegien de la influència dels mals esperits amb amulets.
Els déus habitaven als temples i es reencarnaven en l’estàtua que hi havia al santuari.
Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes.
La religió egípcia prometia una vida després de la mort.
Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (el ka).
Quan el cos es moria, el ka passava a la vida d’ultratomba, però per fer-ho, el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificació).
Amb aquesta finalitat, la família embalsamava el difunt, que al cap de 40 dies es convertia en una mòmia dissecada.
Els difunts s’havien de presentar davant del Tribunal d’Osiris, que jutjava la seva vida terrenal.
7) Tombes egípcies
Les primeres tombes egípcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes.
De la superposició de mastabes varen néixer les piràmides. Les més destacades són les de Keops, Kefren i Micerí, a Gizeh.
Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge, les entrades de les piràmides estaven camuflades.
La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les tombes va fer que, a l’Imperi Nou, els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
Mastaba
Piràmide
Hipogeu
